La conjugaison du verbe chanter – synonyme chanter – définition chanter

La conjugaison du verbe chanter – synonyme chanter – définition chanter.

Pronunciació en francès

• L’accent tònic o inflexió forta recau sempre sobre l’última síl·laba quan aquesta no és muda:

piano	/pja’no/
panorama	/panɔʀa’ma/

Si l’última síl·laba és muda, l’accent tònic recau sempre sobre la penúltima:

malade	/ma’lad/
carnivore	/kaʀni’vɔʀ/

deixant sentir clarament l’última consonant.

• Son completament mudes les terminacions e, es dels polisíl·labs així como la terminació ent dels verbs en 3ª persona del plural:

forme	/fɔʀm(ə)/
formes	/fɔʀm(ə)/
ils forment	/fɔʀm(ə)/

• Les consonants al final de la paraula normalment no es pronuncien:

Paris	/paʀi/
soldat	/sɔlda/

però l, f, c, r, n generalment sí es pronuncien al final de les paraules:

cardinal	/kaʀdinal/
tarif	/taʀif/
grec	/gʀɛk/
fer	/fɛʀ/
bon	/bɔ̃/

Tot i així, hi ha moltes excepcions que s’han d’aprendre amb la pràctica.

quan diem que la n es pronuncia al final de la paraula, no és del tot exacte. En realitat, la n no es pronuncia però, li dóna a la vocal que anterior la nasalitat peculiar del francès.

• La r final no es pronuncia a la terminació er de l’infinitiu dels verbs del primer grup ni a la terminació ier dels polisíl·labs:

porter	/pɔʀte/
portier	/pɔʀtje/

enllaç de les paraules (liaison)

1. quan una paraula acaba en consonant o e muda i la següent comença per vocal o h muda, es llegeixen, generalment, enllaçades:

mon oncle	/mɔ̃/ + /ɔ̃kl(ə)/ = /mɔ̃nɔ̃kl(ə)/
petit homme	/p(ə)ti/ + /ɔm/ = /p(ə)titɔm/
notre ami	/notʀ(ə)/ + /ami/ = /notʀami/
âme honnête	/am/ + /ɔnɛt/ = /amɔnɛt/

2. tota consonant final conserva el seu so propi a l’enllaç de les paraules, excepte la d que a l’enllaçar es pronuncia t, la s i la x que pren el so suau de la z francesa /z/:

grand homme	/gʀɑ̃/ + /ɔm/ = /gʀɑ̃tɔm/
les amis	/le/ + /ami/ = /lezami/
six ans	/sis/ + /ɑ̃/ = /sizɑ̃/

3. als finals rd i rt, l’enllaç té lloc amb la r i no amb la d o la t:

regard amical	/ʀ(ə)gaʀ/ + /amikal/ = /ʀ(ə)gaʀamikal/
sort égal	/sɔʀ/ + /egal/ = /sɔʀegal/

4. La t de la conjunció et no enllaça mai:

poli et affable

/pɔli/ + /e/ + /afabl(ə)/ = /pɔli e afabl(ə)/

L’elisió

L’elisió en francès es fa igual que en català.

Pronunciació de vocals i grups vocals

• vocals e, é, è, ê

El francès té tres tipus de e: la e tancada /e/, la e oberta /ɛ/ i la e muda. les tres es troben a la veu élève.

1. La e és tancada /e/ als següents casos:

• quan porta accent agut é:

sévérité

/seveʀite/

• a les terminacions er, ez:

écolier	/ekɔlie/
apportez	/apɔʀte/

• a la conjunció et i als monosíl·labs les, mes, tes, ses, etc…

2. La e és oberta /ɛ/ als següents casos:

• quan porta accent grave è o accent circumflex ê:

père	/pɛʀ/
fête	/fɛt/

• quan va seguida de consonant doble o de x:

terr	/tɛʀ/
messe	/mɛs/
express	/ɛkspʀɛs/

• davant de consonant final pronunciada:

bec	/bɛc/
sel	/sɛl/
fer	/fɛr/

• davant de t o ct finals mudes:

discret	/diskʀɛ/
respect	/ʀɛspɛ/

• a la 2a i 3a persona del verb être:

tu es	/ɛ/
il est	/ɛ/

3. La e és muda als següents casos:

• Al final dels polisíl·labs:

Marie	/mari/
dame	/dam/

• a les terminacions verbals es, ent:

tu pries	/pʀi/
ils parlent	/paʀl/

• quan a un polisíl·lab acabat en e muda, se li afegeix una s per formar el plural:

la table	/tabl/
les tables	/tabl/

al mig de la paraula, quan va al final de la síl·laba, la e sol fer-se perceptible tot i que sigui muda:

regard	/ʀ(ə)gaʀ/
obtenir	/ɔpt(ə)niʀ/

als següents monosíl·labs la e final es pronuncia amb el seu so particular francès:

le	/l(ə)/
me	/m(ə)/
de	/d(ə)/
ne	/n(ə)/
te	/t(ə)/
se	/s(ə)/
…

• La vocal u es pronuncia /y/

lune

/lyn/

La u és muda a les síl·labes: gue /ge/, gui /gi/, qua /ka/, que /ke/, qui /ki/, quo /ko/.

• les vocals ou es pronuncien /u/:

route

/ʀut/

• les vocals composades eu i œu es pronuncien:

• Como /œ/, si la síl·laba acaba en consonant articulada:

neuf	/nœf/
peur	/pœʀ/
veur	/vœʀ/

• Como /ø/, per exemple en:

nœud	/nø/
peu	/pø/
vœu	/vø/

a les formes del verb Avoir, la e de eûmes, eu etc, és muda i la u té el típic so /y/.

• les vocals au i eau es pronuncien /o/:

faute	/fot/
taureau	/tɔro/

• les vocals ai , aie i ei es pronuncien /ɛ/:

capitaine	/kapitɛn/
reine	/ʀɛn/
baie	/bɛ/

• La vocal oi es pronuncia /wa/:

loi	/lwa/
foi	/fwa/
bois	/bwa/

• La y es pronuncia:

• /i/ després d’una consonant:

cygne	/siɲ/
mystère	/mistɛʀ/

• generalment /ii/ després d’una vocal. La primera i forma una vocal composta amb la vocal anterior, i la segona es pronuncia sola o combinada amb la següent síl·laba:

pays	(pai-is)	/pei/
moyen	(moi-ien)	/mwajɛ̃/
rojal	(roi-ial)	/ʀwajal/
tujau	(tui-iau)	/tɥijo/

• Vocals amb dièresis: ë, ï i ü. La dièresis serveix per indicar que dites lletres es pronuncien separadament de la vocal anterior:

ciguë	/sigy/
caïman	/kaimɑ̃/
Saül	/sayl/

• vocals nasals

Una vocal seguida de n o m dins la mateixa síl·laba forma una vocal nasal. les vocals nasals es classifiquen en cinc grups:

1. an, am, en i em es pronuncien /ɑ̃/

ambiant	/ɑ̃bjɑ̃/
ensemble	/ɑ̃sɑ̃bl(ə)/

tot i així, en, a les terminacions ien, yen, éen, es pronuncia /ɛ̃/ :

bien	/bjɛ̃/
citoyen	/sitwajɛ̃/
européen	/œʀɔpeɛ̃/

Es recorda que ent, formant als verbs la terminació del plural de la 3ª persona, es considera como e muda:

ils portent	/pɔʀt/
ils portaient	/pɔʀtɛ/

2. in, im, yn, ym, ain, aim i ein es pronuncien /ɛ̃/:

lin	/lɛ̃/
impôt	/ɛ̃po/
syncope	/sɛ̃kɔp/
symbole	/sɛ̃bɔl/
pain	/pɛ̃/
faim	/fɛ̃/
sein	/sɛ̃/

3. on i om es pronuncien /ɔ̃/:

menton	/mɑ̃tɔ̃/
concombre	/kɔ̃kɔ̃bʀə/

4. un es pronuncia /œ̃/:

un grand emprunt

/œ̃ gʀɑ̃ ɑ̃pʀœ̃/

um final sona /ɔm/, sense nasalitat i fent sonar la m:

opium	/ɔpjɔm/
minimum	/minimɔm/

tot i així, a la paraula:

parfum

/paʀfœ̃/

sona /œ̃/

5. oin i ouin es pronuncien /wɛ̃/ :

loin	/lwɛ̃/
foin	/fwɛ̃/
marsouin	/maʀswɛ̃/

Destrucció de la nasalitat: No tenen lloc els sons nasals i la vocal recupera el seu so pur quan la n o la m van doblades, o quan les segueix una vocal o una h muda (la n o la m, en aquest últim cas, pertanyen a la síl·laba següent):

innocent	/inɔsɑ̃/
immaculé	/immakyle/
une	/yn/
parfumerie	/paʀfymœʀi/
bonheur	/bɔnœʀ/
inhabité	/inabite/

Pronunciació de consonants

• La l es pronuncia /l/ a l’igual que en català:

liles

/lilə /

• El grup il, precedit de vocal i formant al final de la paraula les combinacions ail, eil, euil, ueil, œil, ouil es pronuncia /j/ :

travail	/tʀavaj/
soleil	/sɔlɛj/
fauteuil	/fotœj/
recueil	/ʀekœj/
œil	/œi/
fenouil	/f(ə)nuj/

• La ll, després de vocal que no sigui i, es pronuncia como la l senzilla: /l/ :

belle

/bɛl/

• per el grup ill tenim:

• Si va precedit de vocal (combinacions: aill, eill, euill, ueill, ouill) es pronuncia /j/ :

travailler	/tʀavaje/
réveiller	/ʀeveje/
feuille	/fœj/
recueillir	/ʀekœjiʀ/
bouillir	/bujiʀ/

• Si va precedit de consonant es pronuncia /ij/

fille	/fij/
famille	/famij/
billet	/bijɛ/
papillon	/papijɔ̃/

Excepcions:

• ill es pronuncia /il/ en algunes paraules com:

mille	/mil/
ville	/vil/
village	/vilaʒ/
tranquille	/tʀɑ̃kil/
distiller	/distile/

i els seus derivats

• a les paraules que comencen per ill, aquest grup es pronuncia també /il/

illustre	/ilystʀ/
illusion	/ilyzjɔ̃/
illégal	/ilegal/
illettré	/iletʀe/
illuminer	/ilymine/

i els seus derivats

• La ch es pronuncia:

• /ʃ/ davant de vocal:

chuchoter	/ʃyʃɔte/
chinois	/ʃinwa/

• /k/ davant de consonant i en paraules d’origen estranger:

chrétien	/kʀetjɛ̃/
chlore	/klɔʀ/
choléra	/kɔleʀa/

• El grup ph es pronuncia /f/

photographie

/fɔtɔgʀafi/

• El grup gn es pronuncia /ɲ/

espagnol	/ɛspaɲɔl/
signal	/siɲal/

• La consonant c es pronuncia:

• /k/ si la c va abans de a, o, u, l o r:

caisse	/kɛs/
col	/kɔl/
cube	/kyb/
clou	/klu/
crâne	/kʀɑn/

• /s/ si la c va abans de e, i o y:

cerceau	/seʀso/
cime	/sim/
cycle	/sikl/

• El grup cc es pronuncia:

• /k/ si el grup cc va abans de a, o, u, l o r:

accabler	/akable/
accord	/akɔʀ/
occuper	/ɔkype/
acclamer	/aklame/
accréditer	/akʀedite/

• /ks/ si el grup cc va abans de e o i:

accent	/aksɑ̃/
accident	/aksidɑ̃/

• La consonant ç abans de a, o i u es pronuncia /s/

français	/fʀɑ̃sɛ/
leçon	/ləsɔ/
reçu	/ʀ(ə)sy/

• La consonant b es pronuncia /b/

bain

/bɛ̃/

• La consonant v es pronuncia /v/

vin

/vɛ̃/

• La consonant z es pronuncia /z/

zéro

/zeʀo/

• La s es pronuncia:

• /s/ quan va al principi de la paraula o després d’una consonant:

sel	/sɛl/
savant	/savɑ̃/
penser	/pɑ̃se/

• /z/ si va al mig de dos vocals o a l’enllaç de les paraules:

baiser	/beze/
poison	/pwazɔ̃/
ruse	/ʀyz/
vos amis	/vozami/

• El grup ss es pronuncia /s/

baisser	/bese/
poisson	/pwasɔ̃/
russe	/ʀys/

• La x es pronuncia:

• /gz/ al prefix ex seguit de vocal:

examen

/ɛgzamɛ̃/

• /s/ en algunes paraules com:

six	/sis/
dix	/dis/
soixante	/swasɑ̃t/

• /z/ en algunes paraules com:

sixième	/sizjɛm/
dixième	/dizjɛm/

• /ks/ en algunes paraules com:

taxer

/takse/

• El grup ti seguit d’una altra vocal es pronuncia /sj/

impartial	/ɛ̃paʀsjal/
patience	/pasjɑ̃s/
nation	/nasjɔ̃/

Excepcions:

• els nom acabats en tié o tier:

amitié	/amitje/
pitié	/pitje/
rentier	/ʀɑ̃tje/
entier	/ɑ̃tje/

• les terminacions tions i tiez dels verbs amb infinitiu acabat en ter:

nous chantions	/ʃɑ̃tjɔ̃/
vous montiez	/mɔ̃tjɛ/

En general ti es pronuncia /sj/ quan la mateixa paraula en català s’escriu amb ci i es pronuncia /tj/ quan la mateixa paraula en català s’escriu amb t:

aviation nationale — aviació nacional

question entière — questió entera

• La consonant j es pronuncia /ʒ/

jardin

/ʒaʀdɛ̃/

• La consonant g es pronuncia:

• /ʒ/ davant de e, i e y:

songe	/sɔ̃ʒ/
girafe	/ʒiʀaf/
gymnase	/ʒimnaz/

• /g/ davant de a i o:

galon	/galɔ̃/
gourmand	/guʀmɑ̃/

El grup gu es pronuncia /g/. com passa en català, la u no sona.

guerre

/gɛʀ/

• El grup qu es pronuncia /k/. A l’igual que en català, la u no sona.

queue

/kø/

• els grups st, sp i sc al principi de les paraules, es pronuncien /st/, /sp/ i /sc/ respectivament. És a dir es fa xiular la primera lletra sense que es senti cap e al principi.

stabilité	/stabilite/
spectre	/spɛktʀ(ə)/
scandale	/skɑ̃dal/

Excepció: sc davant de e, i e y es pronuncia /s/

sceau	/so/
science	/sjɑ̃/
Scylla	/sila/

• La h mai es pronuncia.

• Si la h està al començament de la paraula, distingim dos casos:

• h muda: No impedeix l’elisió ni l’enllaç

L’honnête homme

/lɔnɛtɔm/

• h aspirada: Impedeix l’elisió i l’enllaç

les héros	/le eʀo/
la halle	/la al/

• Si la h està al mig d’una paraula:

• la h és muda després de consonant:

thème

/tɛm/

• entre dos vocals, fa que aquestes es pronunciïn separadament:

trahison

/tʀa - izɔ̃/

FONT: WIKIBOOKS

Enviat amb el navegador Flock

Alfabet en francès

Escoltar

Lletra	Pronunciació
a	/a/
b	/be/
c	/se/
d	/de/
e	/e/
f	/ɛf/
g	/ʒe/
h	/aʃ/
i	/i/
j	/ʒi/
k	/ka/
l	/ɛl/
m	/ɛm/
n	/ɛn/
o	/o/
p	/pe/
q	/ky/
r	/ɛʀ/
s	/ɛs/
t	/te/
u	/y/
v	/ve/
w	/dubləˈve/
x	/iks/
y	/iˈgʀɛk/
z	/zed/
ç	/seˈdij/

FONT: wikibooks

Enviat amb el navegador Flock