La conjugaison du verbe chanter – synonyme chanter – définition chanter.
Arxivat a Francès, Francès - Altres | Deixa un Comentari »
- L’accent tònic o inflexió forta recau sempre sobre l’última síl·laba quan aquesta no és muda:
-
piano /pja’no/ panorama /panɔʀa’ma/ - Si l’última síl·laba és muda, l’accent tònic recau sempre sobre la penúltima:
-
malade /ma’lad/ carnivore /kaʀni’vɔʀ/ - deixant sentir clarament l’última consonant.
- Son completament mudes les terminacions e, es dels polisíl·labs així como la terminació ent dels verbs en 3ª persona del plural:
-
forme /fɔʀm(ə)/ formes /fɔʀm(ə)/ ils forment /fɔʀm(ə)/
- Les consonants al final de la paraula normalment no es pronuncien:
-
Paris /paʀi/ soldat /sɔlda/ - però l, f, c, r, n generalment sí es pronuncien al final de les paraules:
-
cardinal /kaʀdinal/ tarif /taʀif/ grec /gʀɛk/ fer /fɛʀ/ bon /bɔ̃/ - Tot i així, hi ha moltes excepcions que s’han d’aprendre amb la pràctica.
- quan diem que la n es pronuncia al final de la paraula, no és del tot exacte. En realitat, la n no es pronuncia però, li dóna a la vocal que anterior la nasalitat peculiar del francès.
- La r final no es pronuncia a la terminació er de l’infinitiu dels verbs del primer grup ni a la terminació ier dels polisíl·labs:
-
porter /pɔʀte/ portier /pɔʀtje/
enllaç de les paraules (liaison)
1. quan una paraula acaba en consonant o e muda i la següent comença per vocal o h muda, es llegeixen, generalment, enllaçades:
-
mon oncle /mɔ̃/ + /ɔ̃kl(ə)/ = /mɔ̃nɔ̃kl(ə)/ petit homme /p(ə)ti/ + /ɔm/ = /p(ə)titɔm/ notre ami /notʀ(ə)/ + /ami/ = /notʀami/ âme honnête /am/ + /ɔnɛt/ = /amɔnɛt/
2. tota consonant final conserva el seu so propi a l’enllaç de les paraules, excepte la d que a l’enllaçar es pronuncia t, la s i la x que pren el so suau de la z francesa /z/:
-
grand homme /gʀɑ̃/ + /ɔm/ = /gʀɑ̃tɔm/ les amis /le/ + /ami/ = /lezami/ six ans /sis/ + /ɑ̃/ = /sizɑ̃/
3. als finals rd i rt, l’enllaç té lloc amb la r i no amb la d o la t:
-
regard amical /ʀ(ə)gaʀ/ + /amikal/ = /ʀ(ə)gaʀamikal/ sort égal /sɔʀ/ + /egal/ = /sɔʀegal/
4. La t de la conjunció et no enllaça mai:
-
poli et affable /pɔli/ + /e/ + /afabl(ə)/ = /pɔli e afabl(ə)/
L’elisió
L’elisió en francès es fa igual que en català.
Pronunciació de vocals i grups vocals
- vocals e, é, è, ê
- El francès té tres tipus de e: la e tancada /e/, la e oberta /ɛ/ i la e muda. les tres es troben a la veu élève.
- 1. La e és tancada /e/ als següents casos:
-
- quan porta accent agut é:
-
sévérité /seveʀite/
-
- a les terminacions er, ez:
-
écolier /ekɔlie/ apportez /apɔʀte/
-
- a la conjunció et i als monosíl·labs les, mes, tes, ses, etc…
- 2. La e és oberta /ɛ/ als següents casos:
-
- quan porta accent grave è o accent circumflex ê:
-
père /pɛʀ/ fête /fɛt/
-
- quan va seguida de consonant doble o de x:
-
terr /tɛʀ/ messe /mɛs/ express /ɛkspʀɛs/
-
- davant de consonant final pronunciada:
-
bec /bɛc/ sel /sɛl/ fer /fɛr/
-
- davant de t o ct finals mudes:
-
discret /diskʀɛ/ respect /ʀɛspɛ/
-
- a la 2a i 3a persona del verb être:
-
tu es /ɛ/ il est /ɛ/ - 3. La e és muda als següents casos:
-
- Al final dels polisíl·labs:
-
Marie /mari/ dame /dam/
-
- a les terminacions verbals es, ent:
-
tu pries /pʀi/ ils parlent /paʀl/
-
- quan a un polisíl·lab acabat en e muda, se li afegeix una s per formar el plural:
-
la table /tabl/ les tables /tabl/ - al mig de la paraula, quan va al final de la síl·laba, la e sol fer-se perceptible tot i que sigui muda:
-
regard /ʀ(ə)gaʀ/ obtenir /ɔpt(ə)niʀ/ - als següents monosíl·labs la e final es pronuncia amb el seu so particular francès:
-
le /l(ə)/ me /m(ə)/ de /d(ə)/ ne /n(ə)/ te /t(ə)/ se /s(ə)/ …
- La vocal u es pronuncia /y/
-
lune /lyn/ - La u és muda a les síl·labes: gue /ge/, gui /gi/, qua /ka/, que /ke/, qui /ki/, quo /ko/.
- les vocals ou es pronuncien /u/:
-
route /ʀut/
- les vocals composades eu i œu es pronuncien:
-
- Como /œ/, si la síl·laba acaba en consonant articulada:
-
neuf /nœf/ peur /pœʀ/ veur /vœʀ/
-
- Como /ø/, per exemple en:
-
nœud /nø/ peu /pø/ vœu /vø/ - a les formes del verb Avoir, la e de eûmes, eu etc, és muda i la u té el típic so /y/.
- les vocals au i eau es pronuncien /o/:
-
faute /fot/ taureau /tɔro/
- les vocals ai , aie i ei es pronuncien /ɛ/:
-
capitaine /kapitɛn/ reine /ʀɛn/ baie /bɛ/
- La vocal oi es pronuncia /wa/:
-
loi /lwa/ foi /fwa/ bois /bwa/
- La y es pronuncia:
-
- /i/ després d’una consonant:
-
cygne /siɲ/ mystère /mistɛʀ/
-
- generalment /ii/ després d’una vocal. La primera i forma una vocal composta amb la vocal anterior, i la segona es pronuncia sola o combinada amb la següent síl·laba:
-
pays (pai-is) /pei/ moyen (moi-ien) /mwajɛ̃/ rojal (roi-ial) /ʀwajal/ tujau (tui-iau) /tɥijo/
- Vocals amb dièresis: ë, ï i ü. La dièresis serveix per indicar que dites lletres es pronuncien separadament de la vocal anterior:
-
ciguë /sigy/ caïman /kaimɑ̃/ Saül /sayl/
- vocals nasals
- Una vocal seguida de n o m dins la mateixa síl·laba forma una vocal nasal. les vocals nasals es classifiquen en cinc grups:
- 1. an, am, en i em es pronuncien /ɑ̃/
-
ambiant /ɑ̃bjɑ̃/ ensemble /ɑ̃sɑ̃bl(ə)/ - tot i així, en, a les terminacions ien, yen, éen, es pronuncia /ɛ̃/ :
-
bien /bjɛ̃/ citoyen /sitwajɛ̃/ européen /œʀɔpeɛ̃/ - Es recorda que ent, formant als verbs la terminació del plural de la 3ª persona, es considera como e muda:
-
ils portent /pɔʀt/ ils portaient /pɔʀtɛ/ - 2. in, im, yn, ym, ain, aim i ein es pronuncien /ɛ̃/:
-
lin /lɛ̃/ impôt /ɛ̃po/ syncope /sɛ̃kɔp/ symbole /sɛ̃bɔl/ pain /pɛ̃/ faim /fɛ̃/ sein /sɛ̃/ - 3. on i om es pronuncien /ɔ̃/:
-
menton /mɑ̃tɔ̃/ concombre /kɔ̃kɔ̃bʀə/ - 4. un es pronuncia /œ̃/:
-
un grand emprunt /œ̃ gʀɑ̃ ɑ̃pʀœ̃/ - um final sona /ɔm/, sense nasalitat i fent sonar la m:
-
opium /ɔpjɔm/ minimum /minimɔm/ - tot i així, a la paraula:
-
parfum /paʀfœ̃/ - sona /œ̃/
- 5. oin i ouin es pronuncien /wɛ̃/ :
-
loin /lwɛ̃/ foin /fwɛ̃/ marsouin /maʀswɛ̃/ - Destrucció de la nasalitat: No tenen lloc els sons nasals i la vocal recupera el seu so pur quan la n o la m van doblades, o quan les segueix una vocal o una h muda (la n o la m, en aquest últim cas, pertanyen a la síl·laba següent):
-
innocent /inɔsɑ̃/ immaculé /immakyle/ une /yn/ parfumerie /paʀfymœʀi/ bonheur /bɔnœʀ/ inhabité /inabite/
Pronunciació de consonants
- La l es pronuncia /l/ a l’igual que en català:
-
liles /lilə /
- El grup il, precedit de vocal i formant al final de la paraula les combinacions ail, eil, euil, ueil, œil, ouil es pronuncia /j/ :
-
travail /tʀavaj/ soleil /sɔlɛj/ fauteuil /fotœj/ recueil /ʀekœj/ œil /œi/ fenouil /f(ə)nuj/
- La ll, després de vocal que no sigui i, es pronuncia como la l senzilla: /l/ :
-
belle /bɛl/
- per el grup ill tenim:
-
- Si va precedit de vocal (combinacions: aill, eill, euill, ueill, ouill) es pronuncia /j/ :
-
travailler /tʀavaje/ réveiller /ʀeveje/ feuille /fœj/ recueillir /ʀekœjiʀ/ bouillir /bujiʀ/
-
- Si va precedit de consonant es pronuncia /ij/
-
fille /fij/ famille /famij/ billet /bijɛ/ papillon /papijɔ̃/ - Excepcions:
-
- ill es pronuncia /il/ en algunes paraules com:
-
mille /mil/ ville /vil/ village /vilaʒ/ tranquille /tʀɑ̃kil/ distiller /distile/ - i els seus derivats
-
- a les paraules que comencen per ill, aquest grup es pronuncia també /il/
-
illustre /ilystʀ/ illusion /ilyzjɔ̃/ illégal /ilegal/ illettré /iletʀe/ illuminer /ilymine/ - i els seus derivats
- La ch es pronuncia:
-
- /ʃ/ davant de vocal:
-
chuchoter /ʃyʃɔte/ chinois /ʃinwa/
-
- /k/ davant de consonant i en paraules d’origen estranger:
-
chrétien /kʀetjɛ̃/ chlore /klɔʀ/ choléra /kɔleʀa/
- El grup ph es pronuncia /f/
-
photographie /fɔtɔgʀafi/
- El grup gn es pronuncia /ɲ/
-
espagnol /ɛspaɲɔl/ signal /siɲal/
- La consonant c es pronuncia:
-
- /k/ si la c va abans de a, o, u, l o r:
-
caisse /kɛs/ col /kɔl/ cube /kyb/ clou /klu/ crâne /kʀɑn/
-
- /s/ si la c va abans de e, i o y:
-
cerceau /seʀso/ cime /sim/ cycle /sikl/
- El grup cc es pronuncia:
-
- /k/ si el grup cc va abans de a, o, u, l o r:
-
accabler /akable/ accord /akɔʀ/ occuper /ɔkype/ acclamer /aklame/ accréditer /akʀedite/
-
- /ks/ si el grup cc va abans de e o i:
-
accent /aksɑ̃/ accident /aksidɑ̃/
- La consonant ç abans de a, o i u es pronuncia /s/
-
français /fʀɑ̃sɛ/ leçon /ləsɔ/ reçu /ʀ(ə)sy/
- La consonant b es pronuncia /b/
-
bain /bɛ̃/
- La consonant v es pronuncia /v/
-
vin /vɛ̃/
- La consonant z es pronuncia /z/
-
zéro /zeʀo/
- La s es pronuncia:
-
- /s/ quan va al principi de la paraula o després d’una consonant:
-
sel /sɛl/ savant /savɑ̃/ penser /pɑ̃se/
-
- /z/ si va al mig de dos vocals o a l’enllaç de les paraules:
-
baiser /beze/ poison /pwazɔ̃/ ruse /ʀyz/ vos amis /vozami/
- El grup ss es pronuncia /s/
-
baisser /bese/ poisson /pwasɔ̃/ russe /ʀys/
- La x es pronuncia:
-
- /gz/ al prefix ex seguit de vocal:
-
examen /ɛgzamɛ̃/
-
- /s/ en algunes paraules com:
-
six /sis/ dix /dis/ soixante /swasɑ̃t/
-
- /z/ en algunes paraules com:
-
sixième /sizjɛm/ dixième /dizjɛm/
-
- /ks/ en algunes paraules com:
-
taxer /takse/
- El grup ti seguit d’una altra vocal es pronuncia /sj/
-
impartial /ɛ̃paʀsjal/ patience /pasjɑ̃s/ nation /nasjɔ̃/ - Excepcions:
-
- els nom acabats en tié o tier:
-
amitié /amitje/ pitié /pitje/ rentier /ʀɑ̃tje/ entier /ɑ̃tje/
-
- les terminacions tions i tiez dels verbs amb infinitiu acabat en ter:
-
nous chantions /ʃɑ̃tjɔ̃/ vous montiez /mɔ̃tjɛ/ - En general ti es pronuncia /sj/ quan la mateixa paraula en català s’escriu amb ci i es pronuncia /tj/ quan la mateixa paraula en català s’escriu amb t:
- aviation nationale — aviació nacional
- question entière — questió entera
- La consonant j es pronuncia /ʒ/
-
jardin /ʒaʀdɛ̃/
- La consonant g es pronuncia:
-
- /ʒ/ davant de e, i e y:
-
songe /sɔ̃ʒ/ girafe /ʒiʀaf/ gymnase /ʒimnaz/
-
- /g/ davant de a i o:
-
galon /galɔ̃/ gourmand /guʀmɑ̃/ - El grup gu es pronuncia /g/. com passa en català, la u no sona.
-
guerre /gɛʀ/
- El grup qu es pronuncia /k/. A l’igual que en català, la u no sona.
-
queue /kø/
- els grups st, sp i sc al principi de les paraules, es pronuncien /st/, /sp/ i /sc/ respectivament. És a dir es fa xiular la primera lletra sense que es senti cap e al principi.
-
stabilité /stabilite/ spectre /spɛktʀ(ə)/ scandale /skɑ̃dal/ - Excepció: sc davant de e, i e y es pronuncia /s/
-
sceau /so/ science /sjɑ̃/ Scylla /sila/
- La h mai es pronuncia.
-
- Si la h està al començament de la paraula, distingim dos casos:
-
- h muda: No impedeix l’elisió ni l’enllaç
-
L’honnête homme /lɔnɛtɔm/
-
- h aspirada: Impedeix l’elisió i l’enllaç
-
les héros /le eʀo/ la halle /la al/
-
- Si la h està al mig d’una paraula:
-
- la h és muda després de consonant:
-
thème /tɛm/
-
- entre dos vocals, fa que aquestes es pronunciïn separadament:
-
trahison /tʀa - izɔ̃/
FONT: WIKIBOOKS
Enviat amb el navegador Flock
Arxivat a Francès - Altres | Etiquetat Francès | Deixa un Comentari »
-
Lletra Pronunciació a /a/ b /be/ c /se/ d /de/ e /e/ f /ɛf/ g /ʒe/ h /aʃ/ i /i/ j /ʒi/ k /ka/ l /ɛl/ m /ɛm/ n /ɛn/ o /o/ p /pe/ q /ky/ r /ɛʀ/ s /ɛs/ t /te/ u /y/ v /ve/ w /dubləˈve/ x /iks/ y /iˈgʀɛk/ z /zed/ ç /seˈdij/
FONT: wikibooks
Enviat amb el navegador Flock
Arxivat a Francès - Alfabet | Etiquetat Francès | Deixa un Comentari »


